Els oferim la interessant entrevista realitzada a Jorge Expósito, recient Guanyador del II Certámen de Escoles Taurines de la Comunitat Valenciana, en el periòdic Local, “La Veu d’Algemesí”, per Carlos Bueno.
JORGE EXPÓSITO, il·lusió meteòrica
per Carlos Bueno.
Va entrar en l’Escola Taurina de València amb 19 anys i eixe mateix any va matar el seu primer ‘becerro’. Ara, dos temporades després, ha debutat vestit de llums, i amb només quatre festejos torejats acaba de ser declarat triumfador de la II Trobada d’Escoles de la Comunitat Valenciana. Hi ha motius perquè Algemesí somie tindre un nou matador de bous, una cosa que, fins al moment, només havia aconseguit Juan Alberto.
- Enhorabona. Diumenge 30 d’octubre, a Castelló, et vas convertir en l’alumne més avantatjat de la Comunitat. Estàs satisfet amb la teua actuació en la final?
- En general sí, però crec que podria haver-ho fet millor enfront del segon jònec si li haguera donat més lloc. Del que més orgullós em sent és de les tandes de naturals que vaig donar al primer, molt lligades, del ritme i transmissió que van tindre, i també molt content de la decisió que vaig demostrar al entrar a matar als dos becerros, sobretot en el primer.
- Decisió sí, però l’execució no va ser la més oportuna. Et tires molt damunt de l’animal i ixes rebotat per dalt. Açò és molt espectacular, però també molt perillós.
- Ja estic entrenant la tècnica per lliurar netament el pitó. Però crec que, després d’estar matant tota la temporada de la mateixa forma, haguera sigut una fallada per la meua banda intentar canviar l’estil en l’últim festeig. Sabia que l’animal em tornaria a agafar, però preferia això a intentar fugir i fallar.
- És açò el que més t’urgeix millorar?
- De cara a l’any pròxim polir la sort suprema és una de les meues prioritats, i una altra és torejar de capa. Trobe que és més difícil torejar de capot que en la ‘muleta’.
- Pel que he vist en les teues diferents actuacions, pretens ser un torero de classe.
- Busque l’elegància, la torería, fer les coses molt a poc a poc i bé, la puresa… Sé que es tracta d’un espectacle, però jo fuig de la parafernalia. No em sent còmode pegant genollades o anant-me a portagayola.
- Però en la final de Castelló així vas rebre al segon jònec del teu lot.
- La veritat és que eixe no és el meu concepte del toreig. Era la primera vegada que em posava a portagayola, vaig sentir que havia de fer-ho. Sóc joneguer i he d’eixir a per totes. El representant de Castelló estava arreant i jo no podia deixar-li les coses fàcils. Sabia que si ho feia, el públic veuria molt a les clares que tinc valor. Era una manera de posar-los de la meua part.
- Va ser un gest bonic, com també que et traguera a muscles un joneguer valencià, José Arévalo.
- Sense ser un amic meu de tota la vida va fer una cosa que uns altres no hagueren fet. Li tinc molta estima i va demostrar afició, companyerisme i sentit de l’amistat.
- Esta temporada has participat en quatre festejos matant sis becerros en total. Has rendibilitzat al màxim les teues escasses actuacions.
- A l’inici de l’any ni se’m passava pel cap acabar així. Però la veritat és que últimament m’estava trobant molt bé i segur.
- El detonant de tot va ser Algemesí, va ser on et vas convèncer de les teues possibilitats?
- Ja m’estaven eixint les coses bé en les classes pràctiques, però faltava donar-me a conèixer, un colp, i les tres orelles d’Algemesí van ser una cosa gran. A partir d’ahí vaig ser notícia i la gent va començar a parlar de mi.
- Vas alçar molta expectació. Això t’ha pressionat?
- A Alacant i sobretot a Castelló vaig notar pressió. Però va provocar que m’il·lusionara. Quan t’exigeixen és per alguna cosa; és perquè creuen en tu i en les teues possibilitats. A mi eixa pressió em motiva.
- A casa hauran canviat el “xip”, perquè no volien que intentares ser torero.
- Han canviat a la força. Abans m’ho van intentar llevar del cap, deien que estava boig, que no anava a guanyar res, que no valia la pena. Després de la final, quan tornàvem a casa, la meua mare, molt contenta i efusiva em va dir que ella ja sabia que anava a guanyar.
- Amb este triomf s’obrin grans esperances.
- A l’inici de l’any em vaig proposar anar pujant escalons a poc a poc a força de constància. El d’Algemesí ja va suposar pujar un escaló molt més alt de l’esperat, i no et dic guanyar la final a Castelló. Tot açò significa un repte per a la pròxima temporada, un graó encara més alt però més satisfactori si sóc capaç de superar-ho.
- També ha suposat que hi haja gent professional tirant-te una mà.
- Afortunadament Santiago López s’ha interessat per mi. De moment està seguint-me i donant-me consells. Veurem què ocorre en el futur.
- D’on et ve l’afició?
- El meu tio ha sigut cadafaler tota la vida, i el meu iaio, sense ser un gran aficionat, sempre anava als bous a Algemesí, i tant ell com la meua mare em portaven en braços. Des que tinc ús de raó he volgut ser torero; no m’ho podia llevar del cap.
- La Setmana de Bous d’Algemesí ha influït totalment en tu.
- Per descomptat. A mi em fascinava veure a un torero en el centre de la nostra plaça, amb tota la gent expectant, pendent d’ell… Tenia clar que de major jo volia ser el que estiguera a baix, en el rogle.
- Llavors eres torero per vanitat, no per diners?
- Home, u vol guanyar-se la vida amb el que li agrada, i ja que en açò arrisquem la vida almenys cal intentar solucionar-se el futur. A mi el que em fascina és sentir-me torero, m’ompli per dins, és el més gran, fins i tot torejant una becerra en el camp sense espectadors. No, no és per vanitat, és un sentiment.
- Ara a Algemesí hi ha un grup de gent que pretén llevar les becerrades.
- Em fa l’efecte que hi ha gent que està en contra de tot per naturalesa. Les becerrades sempre han creat molta afició. Els espectadors ho passen bé i els que actuen tenen la il·lusió de sentir-se toreros per un dia. Per a alguns és com complir un somni, aconseguir un repte. Abans es queixaven que, a voltes, entraven moltes vegades amb l’estoc, però ara s’ha canviat el reglament i només se tenen dos oportunitats per a matar.
- T’afecta una ‘cornada’ com la que va patir recentment Juan José Padilla?
- Tots tenim assumit que contratemps així o fins i tot més greus poden ocórrer. Quan passa un temps sense que succeïsquen ‘cornades’ sembla que oblidem el perill que comporta esta professió. Accidents com el de Padilla serveixen per a recordar la veritat del toreig. Si després d’açò eres capaç de tirar endavant et serveix per a créixer.
- L’hivern sol ser llarg per als toreros. Per a tu, almenys, serà esperançador.
- A mi m’agrada l’hivern, anar al camp, participar en ‘tentaderos’… Ara estic il·lusionat per ensenyar-me més, créixer com a professional, agafar ofici… i açò s’aconsegueix en el camp.
- Canviarà molt el teu ritme d’entrenament fora de temporada?
- En absolut. Vaig a seguir anant pel matí a Catarroja a entrenar amb Juan Antonio Minuesa i per la vesprada a l’Escola Taurina de València. El que faré és endurir l’entrenament físic, perquè durant la temporada ho suavitze per a no estar molt cansat en les corregudes.
- Ara tens aparcats els estudis i el treball.
- L’any passat vaig fer un mòdul superior de manteniment industrial. Estava dubtant entre seguir estudiant o dedicar-me per complet al toreig i, ja que m’estan eixint les coses bé, he decidit bolcar-me en esta aventura. Sé que he d’apostar; o aprete ara o se m’escapa la possibilitat, i no vull que se m’escape.
- Hi ha qui afirma que els toreros perdeu una etapa de la vostra vida, la joventut.
- La perdria si no m’agradara. Jo la visc intensament perquè la estic gaudint.
- I què diuen els teus amics?
- Encara no s’ho creuen. Fa dos anys anàvem a alguna ‘capea’, amb ‘becerretes’, i ara em veuen vestit de llums triomfant a Algemesí i a Castelló… La veritat és que els amics estan sent un gran recolçament. Un d’ells em va dir: “T’estava veient torejar esta vesprada i se m’han posat els pèls de punta”. Açò em va omplir de satisfacció.
- Veus vídeos teus i d’altres toreros?
- Sí, grave totes les meues actuacions i les veig amb gent que entén per a fixar-me en tots els detalls i polir defectes. D’altres toreros m’agrada veure el traç del ‘muletazo’ de Finito de Còrdova, de José Tomás com s’encaixa de renyons, s’assenta de sabatilles, gira el tors… Són matadors que somouen sentiments, que posen la pell de gallina, i jo també vull provocar eixes sensacions.
- Però no hi ha que imitar a ningú.
- Les imitacions no van a cap lloc. Tindre personalitat és primordial.
- No tens la sensació de que ha anat tot molt de pressa?
- La veritat és que ha anat més ràpid del que m’havia proposat. He passat del no-res a ser el triumfador absolut de la Comunitat Valenciana. L’evolució ha sigut molt gran. El repte és mantindre eixe nivell i seguir creixent.
- Com vas celebrar l’èxit, et vas anar de copes?
- No, no m’agrada el ‘jaleo’. Em vaig anar a sopar amb uns amics i vam estar parlant en un lloc tranquil. Belmonte va dir: “Se torea como se es”, i jo sóc una persona assossegada en la plaça i fora d’ella.
- Algemesí pot il·lusionar-se amb tindre un nou matador de bous en un futur pròxim?
- Jo ho estic, per què no ho va a estar el meu poble?
Cargando ...