El que no canvia en esta fira és l’atenció amb què es tria el bestiar, no defraudant el tancament de Lagunajanda que va obrir el serial. Una correguda de jònecs molt ben presentada, noble i obedient, repetidora i sense un mal gest, que va acabar per damunt dels torejadors de jònecs.
Juan Carlos Rey es va lluir al veroniquear al seu primer, sent això el millor de la seua actuació. Amb la crossa va caminar tan voluntaris com espés i vulgar. Es va veure esgotat al rebre de capa al quart, un jònec més fet i amb un punt més d’aspror amb què va estar mecànic i sense brillantor, donant molts muladassos però sense dir res.
Carlos Durán, que reapareixia després de la lesió patida en la fira de juliol, va acusar la inactivitat. Va estar desconfiat i sense lloc amb el segon, a què va torejar fenomenalment El Ruso, i tampoc va poder amb el quint, un altre jònec amb més purna que va tirar sempre la boca per amunt sense que el valencià aconseguira sotmetre-li ni dominar-li.
Tampoc li van ser millor les coses al rejoneador Rubén Sánchez, que es va portar un bon esglai al ser estrelat pel seu oponent contra les taules sense que, afortunadament, la cosa passara de l’esglai. Sánchez va ser al seu aire, clavant sempre bou pasadísmo i matant també tard i mal.
Com els seus companys de terna li va tirar morro a l’assumpte i va fer una volta a l’arena que ningú va sol·licitar.
Paco Delgado
Levante EMV
Cargando ...