Quan s’acosta la fira d’Algemesí és inevitable, un any darrere l’altre, el record de Manolo Cortés. I a pesar que puga paréixer repetitiu rememorar aquell succés, la veritat és que és una cosa
que ja forma part de la xicoteta gran història de l’Algemesí Taurí.
Manuel Garrigós Cortés, encara que nascut circumstancialment a Madrid el 5 de març de 1926, va ser sempre considerat com a torero valencià a tots els efectes. El seu aprenentatge taurí va ser tan ràpid com precoç, i amb a penes dèsset anys complits va vestir el seu primer trage de llums en la plaça de bous d’Albacete. Molt prompte, per mor de la seua facilitat en la cara del jònec i de la seua gran decisió, es va fer amb un envejable cartell, i cèlebres van ser les seues actuacions formant parella amb el també torejador de jònecs valencià Pepe Catalán.
La plaça de bous de València i sobretot en les dos places de bous que per aquelles calendes funcionaven a Barcelona van ser escenaris de notables èxits d’este espasa, que impactava als públics pel seu abrivament i la seua temeritat en la interpretació de la tauromàquia.
La seua presentació a Madrid va tindre lloc la vesprada del 25 de juliol de 1944. Aquell dia es va torejar un tancament d’Ignacio Sánchez i va actuar acartellat amb el valencià Paquito Peris i el sevillà Gall Xic.
A penes dos mesos d’este debut venteny, es va anunciar la seua presència en la Fira de les Corregudes de jònecs d’Algemesí.
Així, el dia 28 de setembre d’aquell any 1944 va fer l’entrada en comitiva en el singular palenque algemesinenc mà a mà amb l’espasa valencià Rosalito, per a donar compte
de quatre utrers del ferro manxec de Frías.
Cortés, després d’haver brindat la mort del seu segon, de nom “Bellaflor”, al hui enyorat i recordat crític local José Bomboí, va començar vibrant la seua faena de crossa, en el transcurs de la qual va ser greument agarrat i banyegat en la part superior del cuixa. Davant de la serietat de la ferida sofrida, es va decidir el seu immediat trasllat a València, trasllat que es va fer en una furgoneta de l’empresa Farines Lacteadas SOS. El viatge va resultar tota una peripècia, tant a causa del mal estat de la carretera en aquell llavors com per l’avaria que va sofrir el propi vehicle abans d’arribar al seu destí.
Una vegada a València, el jovençà torero va ser intervingut quirúrgicament en la Clínica Aliança Llevantina, que es trobava situada en el carrer Russafa, pel doctor Serra. A pesar de la perícia i de les excel·lents mans del galé, les greus destrosses sofrides van provocar l’aparició d’una gangrena gasosa en el membre ferit, que degué amputar-se-li dos dies més tard.
A pesar que després de la dita amputació pareixia que el ferit havia millorat, el seu estat va empitjorar de manera alarmant fins que es va produir la seua mort l’immediat 14 d’octubre. Setmanes després, i auspiciat pel matador de bous mexicà Carlos Arruza, es va organitzar un festival en la seua memòria i benefici de sa mare, que es va celebrar en la plaça de bous de València.
Un vestit verd i or lucía Manolo Cortés la vesprada de la seua referida agarrada mortal. El tern es pot contemplar en el panell del Museu Taurí de València que porta l’epígraf “De Sang i Or”.
La seua presentació a Madrid va tindre lloc la vesprada del 25 de juliol de 1944. Aquell dia es va torejar un tancament d’Ignacio Sánchez i va actuar acartellat amb el valencià Paquito Peris i el sevillà Gall Xic.
A penes dos mesos d’este debut venteny, es va anunciar la seua presència en la Fira de les Corregudes de jònecs d’Algemesí.
Així, el dia 28 de setembre d’aquell any 1944 va fer l’entrada en comitiva en el singular palenque algemesinenc mà a mà amb l’espasa valencià Rosalito, per a donar compte
de quatre utrers del ferro manxec de Frías.
Cortés, després d’haver brindat la mort del seu segon, de nom “Bellaflor”, al hui enyorat i recordat crític local José Bomboí, va començar vibrant la seua faena de crossa, en el transcurs de la qual va ser greument agarrat i banyegat en la part superior del cuixa. Davant de la serietat de la ferida sofrida, es va decidir el seu immediat trasllat a València, trasllat que es va fer en una furgoneta de l’empresa Farines Lacteadas SOS. El viatge va resultar tota una peripècia, tant a causa del mal estat de la carretera en aquell llavors com per l’avaria que va sofrir el propi vehicle abans d’arribar al seu destí.
Una vegada a València, el jovençà torero va ser intervingut quirúrgicament en la Clínica Aliança Llevantina, que es trobava situada en el carrer Russafa, pel doctor Serra. A pesar de la perícia i de les excel·lents mans del galé, les greus destrosses sofrides van provocar l’aparició d’una gangrena gasosa en el membre ferit, que degué amputar-se-li dos dies més tard.
A pesar que després de la dita amputació pareixia que el ferit havia millorat, el seu estat va empitjorar de manera alarmant fins que es va produir la seua mort l’immediat 14 d’octubre. Setmanes després, i auspiciat pel matador de bous mexicà Carlos Arruza, es va organitzar un festival en la seua memòria i benefici de sa mare, que es va celebrar en la plaça de bous de València.
Un vestit verd i or lucía Manolo Cortés la vesprada de la seua referida agarrada mortal. El tern es pot contemplar en el panell del Museu Taurí de València que porta l’epígraf “De Sang i Or”.
Cargando ...