“La desencajonada o el desastre de los desastres”. Amb aquest titular signava un article , l’espontaneo , escriptor que era, de les cròniques de la setmana de bous de la època, en el Butlletí Municipal d’Algemesi allà per l’octubre de 1948. L’articulista es lamentava de l’avorriment insuportable d’aguantar des de les 10 de la nit, fins a les 3’45 hores de la matinada , l’espectacle de la desencaixonada d’aquest any, en el que els organitzadors, havien decidit també presentar a les vaques, aquell 26 de setembre.
Com més d’una vegada ha passat , i a la vista de les infructuoses feines dels ramaders, gràcies a un jove decidit, que va agafar un sac a manera de capot, es va aconseguir fer-les anar cap al carrer de la Muntanya per la porta d’arrastre, a buscar els corrals. El jove es va guanya una forta ovació pel respectable que omplia la plaça.
La vaqueta de mig dia en el carrer de la Muntanya o en la plaça , ha segut fins fa poc, una de les atraccions mes populars de la setmana de bous. Anys 60. Arxiu familiar Cipriano Teodoro Almiñana
Es presentaven en aquest cas, a més de les ramaderies de Jaime Martinez i Covaleda les vaques de la setmana : una vaca jabonera, , dos erals negres , a judici de l’articulista, insignificants, una vaca negra, dos becerrros negres xicotets, una vaca llombarda, una vaca negra salpicada, una vaca llombarda bragada i un vaca negra. Com podem veure, el ramat de les vaques per a la vaqueta del migdia era abundant. La vaqueta de mig dia ha segut fins fa poc una de les atraccions més populars de la setmana de bous del nostre poble.
El mateix any i amb poc d’espectadors es cel.lebraven sessions de boxeu ; eren els anys del boxejador local Pelechano o del pequeño i triomfador Varela, com li deien al d’Algemesi.
El carrer de la Muntanya de gom a gom l’any en que la plaça de bous va saludar a la Nació americana. Abans com hui, el carrer forma part de la setmana de bous.
Desencaixonades, boxeo, catch, vaquetes del migdia,… son actes d’una mateixa Festa que ha anat evolucionant al pas del temps.
I es que la nostra , es una Festa viva. Una Festa, que ha sabut integrar dins la setmana de bous, en tot moment, allò que despuntava, be en el mon taurí o en el dels espectacles de la nit. Als anys 50 , i al mateix temps que José Cantó, tot un mestre de l’alambí , preparava les formules per a la fàbrica de licors, anisats i xarops, del nostre poble, actuava en la plaça una de les famosíssimes bandes comicotaurines “ Los Calderones” amb el simpatiquíssim bombista Jaimito, desprès, seria la banda de l’Empastre i el Bombero torero. Velades nocturnes , que com apuntaval’espontaneo al 1949, acabaven amb : “ una lluvia de plumas y otras porquerias, que circulaban en vuelo raudo por el tendido, con estropicios en trajes, y físicos, que no eran en verdad, nada edificantes”.
Com es pot veure a la foto, als anys 50 del segle XX, també es feia publicitat a la plaça de bous.
A l’Algemesí d’aquell temps, ja es venien al comptat o a poc a poc, màquines d’escriure i calcular, Hispano-Olivetti, també les famoses i elegants bicicletes B- H , de casa Ramón Garcia Aliaga, o els receptors de radio Marconi de casa Higón, tot un signe de progrés per a la època, en una localitat que no aplegava als 18.000 habitants. Una localitat, d’economia bàsicament agrària, immersa com cada setembre, en una tradicional Festa ; la de la Mare de Déu i la dels bous. Una FESTA que els veïns hem sabut mantenir i reforçar el seu atractiu, per damunt dels règims polítics i dels avatars socioeconòmics. .
Lluny s’ha quedat les escenes de la plaça , en la que es podia veure en les jonegades de la vesprada, a les parelles de la guàrdia civil en tots els costats del cos taurí . La seua presència anava lligada als actes multitudinaris que es celebrava en qualsevol lloc i localitat. Un cos , el de la Benemèrita, que amb el seu Comandant de la caserna , també presidia, junt als tinents d’alcalde, la tradicional subhasta dels cadafals. Una imatge que hui pot ser, pocs recorden i que també el pas del temps s’encarrega de diluir en el record dels més majors.
Però els temps canvien i també ho fa la setmana de bous , abans el Bar Canarias, el bar Cocodrilo, o café bar Brasil, regentat per Batista Borràs, servien i preparaven extraordinaris cafès, vermuts o horchates d’elaboració pròpia.
Hui el Chester o el Mono sabio entre altres, amb distintes , però no menys saborosos combinats de cafè com el rocafull, son testimonis cada any, de les vesprades i nits de gom a gom, que omplin el carres dels voltants de la plaça en la nostra setmana de bous. Una transformació, que ha tingut el seu màxim exponent, llevat la vesprada de bous, amb les casetes en el Parc Salvador Castell .
Gastronomia local en la caseta de la Pates-L’hem errat en el Parc salvador Castell en 2008
Un parc que també ha segut testic de la nostra història local, primer amb les revetlles nocturnes i ara amb les sofisticades gastronomies preparades pels cadafalers .
Ciprià Xavier Teodoro i Calatayud
Cargando ...