Des de fa diversos dies corre per totes les xarxes socials i fòrums una carta dedicada a qualsevol antitaurí on explica la realitat de la festa i dels bous. Esta carta ha tingut total acceptació per part de tots els amants de la festa. La carta ha sigut escrita per una GRAN AFICIONADA que dóna tot el seu temps per i per a la festa nacional.
Ací teniu la carta integra, la qual ens hem pres la llibertat de traduïr (versió en castellà):
A tu:
Que et flames antitaurí i mai has tingut el menor contacte amb un bou.
A tu:
Que dius que defens a un animal de què només et recordes quan toca anar de manifestació.
…A tu:
Que per a atacar el que consideres un espectacle desagradable només se t’ocorre despullar-te i cobrir-te de tomaca.
A tu t’ho dic, des del respecte que els que ens denominem aficionats practiquem cap a vosaltres.
Assenta’t un dia amb un torero, parla amb ell, escolta-li. Només així podràs saber que és amar un animal, viure per ell.
Deixa-li que et compte com quan encara era un xiquet deix aparcats els joguets i va decidir començar a jugar-se la vida.
Pregunta-li perquè va preferir oblidar la seua joventut per a sacrificar-se per un son que sabia per endavant seria pràcticament impossible d’aconseguir. Intenta comprendre el que significa oblidar-te de tot, fins de tu mateix, pensant, vivint i somiant amb eixe animal que el teu tant defens.
Imagina’t allunyat de la teua família, dels teus amics de la teua terra i de la teua gent.
I una vesprada d’hivern abriga’t i vete al camp amb ell mira com naix eixe animal a qui tanta devoció li professes i observa com t’envestix quan encara no té forces per a posar-se en peu, la pròxima vegada no podràs dir que no va nàixer per a lluitar que no té instint.
Passa vesprades, mesos i anys pensant en l’al alçar-te i somiant amb ell quan arribe el final del dia.
Perd dones, amic i família que mai van arribar a entendre que ho anteposares sobretot, que et van voler amb bogeria però que no van poder suportar les teues absències, que ho van intentar per tots els mitjans, però que mai van arribar a entendre eixa obsessió que els deixava sempre en un segon pla i et va convertir en un ser sempre pensatiu i solitari.
Més tard, dis-li al torero que et porte uns dies el seu retir hivernal en el camp i demana-li que et presente un ramader.
T’acollirà sense pensar-ho en sa casa i et comptarà la veritat de la vida del bou, és l’únic que et pot explicar com viuen, com lluiten entre ells, com s’afanyen per ser els millors en eixe blanc que per a tu és un escorxador.
Probablement entre els dos t’avorriran d’històries de tentaderos, de vesprades de glòria i de nits de decepció perquè les coses no van eixir com esperaven. Quan arribe l’alba ells seguiran comptant-te anècdotes l’únic protagonista del qual serà sempre el mateix. El bou.
Si després de tot açò encara tens força, sal al camp posa’t cara a cara amb un bou, enfront d’ell a pit descobert, mira-li als ulls i intenta endevinar que és el que pensa fer. Imagina’t només per un moment el dolor d’una cornada.
Estigues disposat, convençut i mentalitzat de deixar-te matar.
Després torna a ta casa. En la pròxima manifestació, despulla’t, tira’t tomaca per damunt posa’t unes falses banderilles, alça la veu i mantín que defens al bou brau, que ho ames.
Mentres estigues desganyitant-te en eixa manifestació hi haurà un torero plorant perquè no va saber entendre un bou, hi haurà un ramader defenent una ventrada que si no fóra torejada en la plaça haguera mort fa temps, hi haurà un majoral donant-li de menjar a cent animals a qui coneix pel seu nom i amb els ulls tancats, hi haurà un xaval fent autostop per a anar a un tentadero, hi haurà una persona jugant-se la vida en la plaça, hi haurà mil, dos mil cinc mil persones disfrutant d’un art, d’una sensibilitat, d’unes nines prodigioses, d’un ball que només poden ballar els valents.
Però sou vosaltres els que defeneu al bou brau…
No jugueu amb el seu futur perquè esteu jugant amb el futur de molta gent que viu només perquè eixe animal respire.
No vull amb este al·legat convén de res. No intenteu convéncer-me al meu que nosaltres no amem el bou brau………….
A. SANT PASCUAL
Cargando ...