No crec que siga passió de devot. No crec. Ni de bon tros compromís davant de les quartilles d’esta Setmana Taurina. Tampoc és això. A estes altures tinc més que provat el meu partidisme a favor d’eixa fira. També els periodistes tenim dret a ser partidistes o és que no tenim cor?…. La veritat és que ja fa temps que tinc la sensació que a Algemesí no se li valora, que Algemesí és molt més que una fira de corregudes de jònecs que els més iniciats inclús, i em dol, situen junt o a la mateixa alçada de les d’Arganda o les d’Arnedo pose per cas.Això són ganes, o serà pura comoditat o potser interés, de quedar-se només amb l’embolcall. Tants dies de bous, tantes corregudes de jònecs, més extensió, menys festejos… I no és això. Amb tots els respectes, Algemesí és més que això.Per a començar, Algemesí, en la forma actual almenys, en el que s’entén com una fira dels nostres temps, és la més antiga, la primera que va tindre prestigi i transcendència. Algemesí en el seu mode, feliç mode, de gestió, representa una manera d’entendre la vida.És l’essència de la participació popular. Si m’apretes, en tals qüestions Algemesí és la democràcia en estat pur.
El d’Algemesí, seguim marcant diferències, en realitat és molt més que una setmana de bous, Algemesí és un any de bous, vol dir-se que s’arrossega l’últim jònec de la setmana i com qui diu ja s’està vivint la següent.I així un any i un altre em queden arguments, entendran que als partidaris ens coste un món acceptar, a mi se’m fa com un nuc en l’estómac, que el comparen amb un nouvingut per molt vital que aparega i molt promocionat o beneït que vinga.
I si fa falta que seguim posant més cartes sobre la taula podríem dir que a diferència de qualsevol altra fira, Algemesí està vacunat contra els interessos menys altruistes del professionalisme taurí. Per exemple, hi ha fires en què es componen els cartells en funció de les conveniències d’algun personatge, pose per cas tu em poses a este joneguer i jo et pose al teu; tu necessites torejar com l’aigua de maig perquè jo et pague açò menys açò i a volar. A Algemesí no, a Algemesí paguen almenys allò que s’ha establit pels professionals del toreig, almenys això; i no hi ha canvis, ni avinences a l’ús ni altres vicis contractuals de la picaresca taurina. A Algemesí s’anuncien les millors ramaderies, per damunt del que costen inclús -vull dir que les hi hauria més barates però ja no seria el mateix-, ho fan perquè triomfen els xics i es divertisca el personal per més que no sempre aconseguisquen triomfar els xics i el personal tinga la diversió assegurada es torege el que es torege. Bo perquè malgrat això i de més, arriba el primer que s’encara amb un ordinador o pretén establir càtedra d’aficionat i et clava quesi esta fira que si aquella altra i la cobrixen d’informadors i/o et fan un cant de la tasca promocional que realitzen i de com són tals fires de necessàries sense que t’esmenten Algemesí per a res ni envien la flota de corresponsals volants ni li reserven llocs en els seus rotatius. I en tals casos, que succeïxen amb freqüència, a aquells que ens agarra de prop se’ns fa, ja els dic, un nuc en l’estómac i ens rebel·lem.
I no sé, però al pitjor Algemesí també té la seua part de culpa en eixa situació, potser de tant sentir-se satisfets de la seua festa, enfitats d’orgull patri – el nostre és el millor- els responsables s’han oblidat els últims anys de promocionar-la, d’obrir-li una finestra a l’exterior i esventar-la. No pot haver-hi un altre motiu perquè molts li facen de menys, o simplement la igualen amb altres, que el desconeixement. Allò que el bon vi no necessita ram és d’altres temps i encara que la Setmana és producte de consum intern i més que autosuficient, de tresors com eixe convé presumir, sobretot perquè ningú els lleve el seu lloc.
Cargando ...