¡¡I ELS QUE ENS QUEDEN PER DAVANT!!
Era l’any 86 del segle passat, una colla d’amics, “boueros” de tota la vida decidírem participar en Ia festa des d’un altre angle. ¡¡ L’ANY QUE VÉ FAREM CADAFAL!!.
Començàrem a organitzar-nos, a fer sopars, pagàvem quotes, però a l’hora de la veritat no n’erem prou. L’any seguent, el 87 Ia ilusió era la mateixa perô tampoc va poder ser. Fou I’any 1988 quan ja estàvem prou preparats, una colla sòlida I unida. El primer any de cadafalers, ens quedarem elcadafal n° 14, recorde la setmana que passarem, els dinars aI bar La Oveja, els sopars a Ia caseta, les animalades de marraixes de beguda que pujavem al cadafat, després la festa continuava a la caseta fins a la matinada.
Al 1.989, acabàrem I’any amb un colp molt dur, al desembre, moria, en un accident fatal, el nostre inolvidable Salvador Ferris, “l’Allero”, allô ens va deixar molt tocats, pensàrem en abandonar, perô crec sincerament que va ser I espirit de Salva l’Allero el que ens digué, act no abandona ningú, TOT BEGUT continua endavant, i en homenatge teu ací estem Salva, vint anys després.
Passaren els anys, en vingueren de millors i de pitjors, abandonaren companys, n’entraren de nous, ens juntàrem amb altres penyes, ferem cadafal amb el nom de Anem Sobrats i Tot a Ma, perô ho superarem perque som una penya cadafalera i una colla d’amics.
Tot canviâ a millor quan decidírem pegar el bot dels cadafals de 4 metres al n° 21 que aleshores es deia La Gamba. En aquest nou cadafal tinguérem que lluitar de valent, montar un angle no era eI mateix que montar 4 metres, demanàrem consell a antics cadafalers de La Gamba i ens el negaren, perô el que teniem clar es que eI primer dia de festa el cadafat estaria montat, i així va ser, altres persones ens ajudaren, a tots ells, gràcies.
El 23 de setembre de 2000, fou un dia senyalat a Ia historia de la Tot Begut, recorde que quan s’anava a banderillar el primer bou, es va sentir un tremolor entre els cadafals 20 i 21 , La K-TOR-CE i La Tot Begut, el tremolor es va repetir amb més intensitat, es va trencar una peça de càrrega que uneix i aguanta els dos cadafals, esperant-nos el pitjor evacuàrem rapidament a la gent, va ser admirable el temple i la sang freda dels abonats que ordenadament abandonaren el cadafal.
Va ser una vesprada moguda, els nostres abonats I Ia penya ens sentirem perjudicats econômicament. D’eixe dia recorde a Ia gent que ens va ajudar, a les empreses Construccions Rubio, Construccions Hermelando Llorca, Fusteria Bastida, al mestre de plaça senyor Coloma, als companys de la Tinc Son I a altres persones anonimes, en aquells moments els donàrem les gràcies i ara ho tornem a fer. De la resta de ¿companys? d’altres penyes, res, res de res.
Passen els anys i arribem al 2008, un any més, perô hi ha rumors que una altra penya enguany vol el “nostre” lloc n° 21, comença Ia subhasta; van quedant-se cadafals, el que nosaltres volem ix a subhasta I’últim un cadafal i dues penyes per a pujar al crit de “será por dinero”, els nostres contrincants arriben on nosaltres no podem arribar, amb rabia i llágrimes als ulls els donem l’enhorabona i cap a casa, aquest any no farem cadafal perô anirem al bous els majors a la Caguerâ de Bou i els nostres fills a Ia Tinc Son.
2009, fa vint anys que tenim cadafat, any de crisi i ací estem al nostre lloc 21, mirant endavant perque més que un cadafal som una colla d’amics i perque tenim al darrere una quadrilla de TOT BEGUDETS I TOT BEGUDETES que venen pegant, els nostres fills, el futur.
Per molts anys……….. un cadafaler.
Cargando ...